D'estius asolellats, plens de calor, a voltes escalfats per un sol massa cruel, que crema tot allò que troba sota els seus dits de foc.
D'hiverns castigats per la gelor, pel sec alé del glaça, que treu la vida de tot allò que sobrevisqué...
I alhora un bucòlic jardí; un tapís verd i atapait de color, d'aromes, de vida que brolla, en harmonia simbiòtica amb el neixement continuat i exaltat d 'energia pura...
Vall que, encara avui, Strabo gaudeix, pateix, vigila i guarda...
