Deep, dark & stormy clouds had raised the valley... but it seems that calm has came back. Bright drops of sun seeds the grass, the damaged flowers, the sad trees, the scared brids... all of them are, again, getting strength, feeling alive once more...
And, far away on the skyline, a dream, a wind of change is drawing a new future for all of us... but this will arrive soon...
dimecres, 7 de desembre del 2011
dijous, 29 de setembre del 2011
El cor del drac
Strabo, amic...
Per què els nostres cors senten l'enorme buidor de quelcom tan petit com l'espurna de saber-se estimat?
Per què els nostres cors senten l'enorme buidor de quelcom tan petit com l'espurna de saber-se estimat?
dimarts, 27 de setembre del 2011
La Vall de la Melangia..
Una depressió entre els turons de l'Amor i la Tristor, creuada pel riu de les emocions, banyada pel llac de la Solitud; un paisatge de llums, d'ombres...
D'estius asolellats, plens de calor, a voltes escalfats per un sol massa cruel, que crema tot allò que troba sota els seus dits de foc.
D'hiverns castigats per la gelor, pel sec alé del glaça, que treu la vida de tot allò que sobrevisqué...
I alhora un bucòlic jardí; un tapís verd i atapait de color, d'aromes, de vida que brolla, en harmonia simbiòtica amb el neixement continuat i exaltat d 'energia pura...
Vall que, encara avui, Strabo gaudeix, pateix, vigila i guarda...
D'estius asolellats, plens de calor, a voltes escalfats per un sol massa cruel, que crema tot allò que troba sota els seus dits de foc.
D'hiverns castigats per la gelor, pel sec alé del glaça, que treu la vida de tot allò que sobrevisqué...
I alhora un bucòlic jardí; un tapís verd i atapait de color, d'aromes, de vida que brolla, en harmonia simbiòtica amb el neixement continuat i exaltat d 'energia pura...
Vall que, encara avui, Strabo gaudeix, pateix, vigila i guarda...
dilluns, 26 de setembre del 2011
Gènesi...
Tot té un origen, un començament...una mena de neixement, més o menys dolorós, que marca l'inici...
En el meu cas ha estat la necessitat d'un mòn a on refugiar-me, a on viure i gaudir d'allò que aquest, real i cruel, masses vegades no m'ha deixat assaborir, el que m'ha dut fins a Strabo. I fins i tot, ni tan sols en això sóc original... vaig quedar captivat, anys enrere, per la magia d'un llibre, pels personatges, per trobar-me amb una situació que no m'hagués importat viure a mi també. I aquí vaig trobar-me a Strabo... o ell em va trobar a mi?
Strabo va anidar al meu pensament, va trobar un lloc a dins meu i em va ensenyar un portal a través del qual escapolir-me...tot i que el peatge a pagar fos la solitud.
Així doncs, mitjançant aquest altre "gènesi", m'hi vull retrobar, vull posar paraules als pensaments, fil als sentiments, als desitjos, als somnis...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)